dilluns, 25 d’abril de 2016

En un futur.

En un futur pot ser que hagin trobat vida en altres planetes, com per exemple a Mart. Ara diuen que hi ha aigua, per què no hi pot haver vida? No crec que siguin els típics marcians que surtes a les pel·lícules de ciència ficció, sinó simplement persones com nosaltres però adaptades al medi del seu planeta. Segurament, si trobem vida en altres planetes voldrem comunicar-nos, pot ser ens troben a nosaltres abans que puguem trobar-los a ells!


Jo m'imagino una vida com la que tenen els personatges d'Estars Wars, que podrem viatjar amb les nostres naus espacials a la velocitat de la llum, per poder anar d'un planeta a l'altre o d'una galàxia a l'altra.



Però no cal anar tan lluny, diuen els experts que d'aquí a 50 anys hi poden haver prototips de cotxes voladors semblants als de les pel·lícules. Crec que fins i tot podem arribar a la teletransportació, tindrem plataformes sobre les quals ens col·locarem i seleccionarem el lloc on volem anar.



En els planetes més propers potser muntaran hotels i "resorts" en els llocs que no estan habitats per altres éssers vius. Com per exemple, la lluna. Podriem construir-hi un hotel per poder passar-hi les vacances d'estiu en família o simplement per evadir-se de l'estrès de treball en l'época futura.




La cançó.

Un bon flautista que anava sempre a assajar en un prat que hi havia als afores del poble va tenir una idea en veure que un pastoret no podia controlar les seves ovelles. Va pensar a crear una cançó que fes que les atragués.


Després d'estar molt temps buscant la cançó perfecta que fes encantar les ovelles, la va trobar. Va tornar cap al prat on veia sempre al pastoret amb les ovelles i va començar a tocar la cançó. De cop i volta totes les ovelles del ramat el perseguien. El flautista, en veure que la seva cançó funcionava, es va posar molt content.



Un dia, el flautista va pensar que amb aquesta cançó que encantava les ovelles podria controlar més animals i així fer-se amb el poble, però el pastoret, que es va assabentar dels seus plans,va voler solucionar-ho abans que el flautista controlés el poble. Així que va agafar una televisió encantada i mentre estava tocant la va posar al seu costat. Aquella màquina el que feia era transformar els sons, així que com el flautista seguia tocant cada cop s'assemblava més a una ovella. fins que es va acabar transformant en una. 

dilluns, 18 de gener de 2016

WhatsaApp i la vida social: manual d'instruccions.

La Generalitat de Catalunya recorda que fer un ús excessiu del mòbil no és bo, però pot servir de gran ajuda per comunicar-se si s’utilitza adequadament. Ara os donarem uns consells per no abusar d’aquesta eina.


  • Dóna preferència a la persona que està amb tu i no al mòbil. Per exemple; si estàs en un restaurant perquè has quedat amb una persona i t’arriba un Whatsapp, no hauries de contestar.
  • Apaga el mòbil o desconnecta’l per tal de dormir bé i descansar durant la nit. D’aquesta manera no et distrauran els sorolls que fa el dispositiu i podràs dormir tranquil·lament.
  • Marca’t uns horaris d’utilització del mòbil per poder tenir temps per a tot.
  • No ho pengis tot a les xarxes socials, manté la teva intimitat.
  • No li donis el teu telèfon a desconeguts, com a conseqüència poden aconseguir el teu número gent que no vils que el tingui.
  • Desconnecta el mòbil quan vagis a fer alguna tasca important per concentrar-te en aquesta.
  • No hauries de tenir dues vides (la vida real i la vida dins del mòbil), intenta combinar-les per poder gaudir de tots els avantatges que té cada una. 

divendres, 4 de desembre de 2015

Una vida


No sé què faig amb la meva vida, tinc 16 anys i el meu passat és gairebé com un historial delictiu. Ara em trobo en un hospital, a no sé on, lluny de casa. Sóc aquí perquè m’he ficat en una baralla per defensar “els meus”. En realitat desconec perquè m’hi vaig endinsar en aquella batalla.

Vull sortir d’aquest lloc per poder fumar-me una cigarreta, vaig començar a fumar quan tenia 15 anys, encara segueixo pensant per què ho vaig provar, suposo que les influències tenen a veure amb això. La meva mare està farta de mi, penso que algun dia em farà fora de casa, sempre li porto notificacions de l’institut, diu que un dia em portarà a un centre de menors, si s'hi atreveix, me n'aniré de casa".

Surto de l’hospital i m’està esperant tota la colla al pàrquing (la meva mare mira malament). Me’n vaig amb ells i li demano d’amagat una cigarreta al meu nòvio Eric (ma mare no sap que jo fumo). Vaig començar amb ell fa 8 mesos, però la veritat és que no ens fem cas l’un a l’altre. Jo sóc sincera amb mi mateixa i sé que no l’estimo. De fet, la setmana passada em vaig enrotllar amb el seu millor amic, l’Edgar. Però, realment, m’és igual. A l’Edgar no li agrado, ni a mi tampoc m’agrada ell, només ens fem un favor mutu, som per dir-ho d’alguna manera  “follamics”.

Em desperto, és cap de setmana. He quedat amb la colla en un parc on hi passa poca gent. M’hi trobo a la meitat de la gent fumada (vaja panorama), avui han trucat al traficant perquè porti la marihuana. Jo no fumo porros, només tabac. Ja és la segona vegada que m’ofereixen de tastar-la i com ja m’és igual tot i n’estic farta, accepto a tastar-la. No ho havia tastat mai, és una sensació estranya, totes les tonteries et fan riure, tot te n’és igual. Definitivament, tothom un cop a la vida ho ha de provar.

Els dies passen, no m’agrada anar a l’institut i les meves notes no és que siguin molt bones... La meva mare sempre em diu que no aprovo perquè jo no vull i no em dóna la gana. N’estic farta de la meva tutora, no m’ajuda i posa a tot el professorat en contra meva. Ara mateix estic al passadís expulsada de classe amb la meva millor amiga, la Raquel. Ens han fet fora de l’aula per: “estar molestant i tenir una actitud inapropiada”, o això és el que diu la professora d’anglès. Però no és que em preocupi molt estar fora de classe, així és millor perquè puc estar parlant.

Avui he quedat amb l’Edgar a casa seva (els seus pares no hi son). Hem començat a beure alcohol els dos junts, hem agafat les ampolles d'un lloc un les amaga el seu pare, que és alcohòlic. Estem els dos asseguts en el sofà i ell em posa la mà a l’interior de la cama i amb carícies suaus, mentre em dóna un petó a la boca, va pujant la mà... anem a la seva habitació i ens estirem al seu llit, ell s’estira sobre meu i m’acaricia, ajuntem les nostres boques... ens anem traient la roba... Fins que al final, jugant, passa el que passa...

Arribo a casa després d’estar amb l’Edgar i no sé com, la meva mare s’ha assabentat de que m’han expulsat una setmana de l’institut per acumulació de notificacions (suposo que la tutora ha trucat a casa). M’ha dit que durant aquesta setmana que estic expulsada hauré d’acompanyar-la al treball o sinó hauré de fer la compra, posar rentadores, netejar la casa... Així dons, decideixo quedar-me a casa encara que sigui netejant.

És dilluns i m’he llevat a les dotze del migdia, la mare ha arribat de treballar i m’ha renyat per no haver fet les coses de casa. Jo ja no l’escolto, sempre diu el mateix i em ratlla. Per la tarda em ajunto un altre cop amb la colla i aquest cop he d’anar jo a buscar la nostra amiga “maria”. Veig que arriba un cotxe blanc amb la música molt alta, m’apropo i fa molta olor a marihuana i a tabac. El copilot em saluda donant-me la mà en la qual porta la bosseta amb la droga, al donar-li la mà jo em quedo amb el paquet i amb l’altre li dono els diners.

Per fi ja s’ha acabat la setmana d’expulsió i torno a les classes. No és que m’agradi molt anar-hi, però  així no m’avorreixo en casa. A meitat de la classe de francès he hagut d’anar al lavabo a vomitar, no sé que em passa aquests últims dies que no em trobo molt bé. Ara que penso... fa una setmana que porto de retràs del període... Li he dit a la Raquel que m’acompanyi a la farmàcia a comprar una prova d’embaràs.

He trucat a l’Edgar i li he explicat que he tallat amb l’Eric i que possiblement estigui embarassada... Estem els dos molt preocupats i nerviosos per això. Després de la trucada l’Edgar ve a casa meva (ma mare està treballant). Quan arriba vaig al lavabo i em faig el test d’embaràs, es converteixen en els dos minuts més llargs de la meva vida, la prova dóna positiu...

Li explico tot a la mare, ho he de fer perquè necessito que m’ajudi. Ella està destrossada i jo no sé que fer, l’alcohol, les drogues i el sexe són tres coses que ma mare no sabia que jo feia i que ara ho sap tot i no sap com assimilar-ho tot. Jo i l’Edgar junts hem decidit avortar, no és bona idea tenir un nadó amb 16 anys.

Ma mare al final ha decidit que quan acabi el tractament per avortar m’enviarà a un institut privat on t’ajuden a rehabilitar-te (tema drogues i alcohol). Tot això a mi em serveix de lliçó, no ets més guai per fer aquestes coses, al final qui ho acaba passant malament, ets tu.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Succesora d'una família verda

Estic sola una altra vegada, està  tot a les fosques i no hi veig res, sembla que no cobro vida fins a les vuit del matí.

Sé que quan escolti una cançó com a cada matí arribaran les persones que fan que tingui vida, que hi hagi algun sentit perquè jo hi sigui. Hi ha vegades en què no m'agrada la meva feina. Estar tot el dia penjada no és divertit, tampoc ho és que premin massa amb el retolador.

A vegades és divertit perquè veiem pel·lícules amb el projector o alguns alumnes fan bromes als professors. També es pot veure l'alegria que tenen en les seves cares quan un professor ha faltat a clase.
"El meu avi"

Els meus avis, aquells que eren verds, que els vestien amb quix gairebé ja no existeixen. Ara som nosaltres, les blanques, les que seguim estant a les aules.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

La Blancaneus

L'altre dia vaig anar a la policia i em vaig assabentar d'una història. Es veu que el prostíbul Tifani va tancar per culpa d'una velleta que va posar una denúncia. La hostòria és així:

La velleta, va sol·licitar un dels serveis que oferien en el Tifani, però cap dels set nans volia atendre la senyora. Llavors, van avisar la "madam" del prostíbul, la Blanca.

Com que cap dels set nans volia complaure la senyora, la "madam" va haver de fer fora la velleta. Aquesta, molt indignada, va denunciar el club, que era il·legal.

Per culpa de la denúncia el Tifani va haver de tancar i la Blanca i els seus nans van acabar al carrer sense cap lloc on anar. Però després d'unes setmanes un jove molt ric va trobar a la colla en el carrer i es va enamorar de la noia.

Al cap d'uns anys es van casar i ara els nans i la Blanca viuen rics i sense problemes.

Així sóc jo, una boja incompresa

La Marta, la Marina i jo.
Aquesta boja es diu Elena i té 15 anys, tinc una amiga que també està boja igual que jo, es diu Marina i sempre diu "maemia", és la paraula clau. A les classes de castellà sempre m'ho passo molt bé amb la Marta que també és una desequilibrada mental. Jo sóc divertida, a vegades tímida. A casa, pràcticament no FAIG res: deures, mirar la tele... VULL estudiar arts, perquè m'agrada dibuixar i pintar i d'altra banda, ho faig bé. M'ENCANTA quedar amb les meves amigues i divertir-me amb elles. 

No m'agrada gaire ESCRIURE perquè no vull dir res sobre mi. Si vols, ja em coneixeràs, però si són històries inventades sí que m'agrada perquè tinc bastant imaginació, però a vegades faig moltes faltes d'ortografia.