No sé què faig amb la
meva vida, tinc 16 anys i el meu passat és gairebé com un historial delictiu.
Ara em trobo en un hospital, a no sé on, lluny de casa. Sóc aquí perquè m’he
ficat en una baralla per defensar “els meus”. En realitat desconec perquè m’hi
vaig endinsar en aquella batalla.
Vull sortir d’aquest
lloc per poder fumar-me una cigarreta, vaig començar a fumar quan tenia 15
anys, encara segueixo pensant per què ho vaig provar, suposo que les
influències tenen a veure amb això. La meva mare està farta de mi, penso que
algun dia em farà fora de casa, sempre li porto notificacions de l’institut,
diu que un dia em portarà a un centre de menors, si s'hi atreveix, me n'aniré de casa".
Surto de l’hospital i
m’està esperant tota la colla al pàrquing (la meva mare mira malament). Me’n
vaig amb ells i li demano d’amagat una cigarreta al meu nòvio Eric (ma mare no
sap que jo fumo). Vaig començar amb ell fa 8 mesos, però la veritat és que no ens
fem cas l’un a l’altre. Jo sóc sincera amb mi mateixa i sé que no l’estimo. De
fet, la setmana passada em vaig enrotllar amb el seu millor amic, l’Edgar.
Però, realment, m’és igual. A l’Edgar no li agrado, ni a mi tampoc m’agrada
ell, només ens fem un favor mutu, som per dir-ho d’alguna manera “follamics”.
Em desperto, és cap de
setmana. He quedat amb la colla en un parc on hi passa poca gent. M’hi trobo a
la meitat de la gent fumada (vaja panorama), avui han trucat al traficant perquè porti la marihuana. Jo no fumo porros, només tabac. Ja és la segona vegada
que m’ofereixen de tastar-la i com ja m’és igual tot i n’estic farta, accepto a
tastar-la. No ho havia tastat mai, és una sensació estranya, totes les
tonteries et fan riure, tot te n’és igual. Definitivament, tothom un cop a la
vida ho ha de provar.
Els dies passen, no
m’agrada anar a l’institut i les meves notes no és que siguin molt bones... La
meva mare sempre em diu que no aprovo perquè jo no vull i no em dóna la gana.
N’estic farta de la meva tutora, no m’ajuda i posa a tot el professorat en
contra meva. Ara mateix estic al passadís expulsada de classe amb la meva
millor amiga, la Raquel. Ens han fet fora de l’aula per: “estar molestant i
tenir una actitud inapropiada”, o això és el que diu la professora d’anglès.
Però no és que em preocupi molt estar fora de classe, així és millor perquè puc
estar parlant.
Avui he quedat amb l’Edgar
a casa seva (els seus pares no hi son). Hem començat a beure alcohol els dos
junts, hem agafat les ampolles d'un lloc un les amaga el seu pare, que és alcohòlic.
Estem els dos asseguts en el sofà i ell em posa la mà a l’interior de la cama i
amb carícies suaus, mentre em dóna un petó a la boca, va pujant la mà... anem a
la seva habitació i ens estirem al seu llit, ell s’estira sobre meu i m’acaricia,
ajuntem les nostres boques... ens anem traient la roba... Fins que al final,
jugant, passa el que passa...
Arribo a casa després d’estar
amb l’Edgar i no sé com, la meva mare s’ha assabentat de que m’han expulsat una
setmana de l’institut per acumulació de notificacions (suposo que la tutora ha
trucat a casa). M’ha dit que durant aquesta setmana que estic expulsada hauré d’acompanyar-la
al treball o sinó hauré de fer la compra, posar rentadores, netejar la casa... Així
dons, decideixo quedar-me a casa encara que sigui netejant.
És dilluns i m’he
llevat a les dotze del migdia, la mare ha arribat de treballar i m’ha renyat
per no haver fet les coses de casa. Jo ja no l’escolto, sempre diu el mateix i
em ratlla. Per la tarda em ajunto un altre cop amb la colla i aquest cop he d’anar
jo a buscar la nostra amiga “maria”. Veig que arriba un cotxe blanc amb la
música molt alta, m’apropo i fa molta olor a marihuana i a tabac. El copilot em
saluda donant-me la mà en la qual porta la bosseta amb la droga, al donar-li la
mà jo em quedo amb el paquet i amb l’altre li dono els diners.
Per fi ja s’ha acabat
la setmana d’expulsió i torno a les classes. No és que m’agradi molt anar-hi,
però així no m’avorreixo en casa. A
meitat de la classe de francès he hagut d’anar al lavabo a vomitar, no sé que
em passa aquests últims dies que no em trobo molt bé. Ara que penso... fa una setmana
que porto de retràs del període... Li he dit a la Raquel que m’acompanyi a la
farmàcia a comprar una prova d’embaràs.
He trucat a l’Edgar i
li he explicat que he tallat amb l’Eric i que possiblement estigui
embarassada... Estem els dos molt preocupats i nerviosos per això. Després de
la trucada l’Edgar ve a casa meva (ma mare està treballant). Quan arriba vaig
al lavabo i em faig el test d’embaràs, es converteixen en els dos minuts més
llargs de la meva vida, la prova dóna positiu...
Li explico tot a la
mare, ho he de fer perquè necessito que m’ajudi. Ella està destrossada i jo no
sé que fer, l’alcohol, les drogues i el sexe són tres coses que ma mare no
sabia que jo feia i que ara ho sap tot i no sap com assimilar-ho tot. Jo i l’Edgar
junts hem decidit avortar, no és bona idea tenir un nadó amb 16 anys.
Ma mare al final ha decidit
que quan acabi el tractament per avortar m’enviarà a un institut privat on t’ajuden
a rehabilitar-te (tema drogues i alcohol). Tot això a mi em serveix de lliçó,
no ets més guai per fer aquestes coses, al final qui ho acaba passant malament,
ets tu.
Jo m'imagino una vida com la que tenen els personatges d'Estars Wars, que podrem viatjar amb les nostres naus espacials a la velocitat de la llum, per poder anar d'un planeta a l'altre o d'una galàxia a l'altra.
