divendres, 4 de desembre del 2015

Una vida


No sé què faig amb la meva vida, tinc 16 anys i el meu passat és gairebé com un historial delictiu. Ara em trobo en un hospital, a no sé on, lluny de casa. Sóc aquí perquè m’he ficat en una baralla per defensar “els meus”. En realitat desconec perquè m’hi vaig endinsar en aquella batalla.

Vull sortir d’aquest lloc per poder fumar-me una cigarreta, vaig començar a fumar quan tenia 15 anys, encara segueixo pensant per què ho vaig provar, suposo que les influències tenen a veure amb això. La meva mare està farta de mi, penso que algun dia em farà fora de casa, sempre li porto notificacions de l’institut, diu que un dia em portarà a un centre de menors, si s'hi atreveix, me n'aniré de casa".

Surto de l’hospital i m’està esperant tota la colla al pàrquing (la meva mare mira malament). Me’n vaig amb ells i li demano d’amagat una cigarreta al meu nòvio Eric (ma mare no sap que jo fumo). Vaig començar amb ell fa 8 mesos, però la veritat és que no ens fem cas l’un a l’altre. Jo sóc sincera amb mi mateixa i sé que no l’estimo. De fet, la setmana passada em vaig enrotllar amb el seu millor amic, l’Edgar. Però, realment, m’és igual. A l’Edgar no li agrado, ni a mi tampoc m’agrada ell, només ens fem un favor mutu, som per dir-ho d’alguna manera  “follamics”.

Em desperto, és cap de setmana. He quedat amb la colla en un parc on hi passa poca gent. M’hi trobo a la meitat de la gent fumada (vaja panorama), avui han trucat al traficant perquè porti la marihuana. Jo no fumo porros, només tabac. Ja és la segona vegada que m’ofereixen de tastar-la i com ja m’és igual tot i n’estic farta, accepto a tastar-la. No ho havia tastat mai, és una sensació estranya, totes les tonteries et fan riure, tot te n’és igual. Definitivament, tothom un cop a la vida ho ha de provar.

Els dies passen, no m’agrada anar a l’institut i les meves notes no és que siguin molt bones... La meva mare sempre em diu que no aprovo perquè jo no vull i no em dóna la gana. N’estic farta de la meva tutora, no m’ajuda i posa a tot el professorat en contra meva. Ara mateix estic al passadís expulsada de classe amb la meva millor amiga, la Raquel. Ens han fet fora de l’aula per: “estar molestant i tenir una actitud inapropiada”, o això és el que diu la professora d’anglès. Però no és que em preocupi molt estar fora de classe, així és millor perquè puc estar parlant.

Avui he quedat amb l’Edgar a casa seva (els seus pares no hi son). Hem començat a beure alcohol els dos junts, hem agafat les ampolles d'un lloc un les amaga el seu pare, que és alcohòlic. Estem els dos asseguts en el sofà i ell em posa la mà a l’interior de la cama i amb carícies suaus, mentre em dóna un petó a la boca, va pujant la mà... anem a la seva habitació i ens estirem al seu llit, ell s’estira sobre meu i m’acaricia, ajuntem les nostres boques... ens anem traient la roba... Fins que al final, jugant, passa el que passa...

Arribo a casa després d’estar amb l’Edgar i no sé com, la meva mare s’ha assabentat de que m’han expulsat una setmana de l’institut per acumulació de notificacions (suposo que la tutora ha trucat a casa). M’ha dit que durant aquesta setmana que estic expulsada hauré d’acompanyar-la al treball o sinó hauré de fer la compra, posar rentadores, netejar la casa... Així dons, decideixo quedar-me a casa encara que sigui netejant.

És dilluns i m’he llevat a les dotze del migdia, la mare ha arribat de treballar i m’ha renyat per no haver fet les coses de casa. Jo ja no l’escolto, sempre diu el mateix i em ratlla. Per la tarda em ajunto un altre cop amb la colla i aquest cop he d’anar jo a buscar la nostra amiga “maria”. Veig que arriba un cotxe blanc amb la música molt alta, m’apropo i fa molta olor a marihuana i a tabac. El copilot em saluda donant-me la mà en la qual porta la bosseta amb la droga, al donar-li la mà jo em quedo amb el paquet i amb l’altre li dono els diners.

Per fi ja s’ha acabat la setmana d’expulsió i torno a les classes. No és que m’agradi molt anar-hi, però  així no m’avorreixo en casa. A meitat de la classe de francès he hagut d’anar al lavabo a vomitar, no sé que em passa aquests últims dies que no em trobo molt bé. Ara que penso... fa una setmana que porto de retràs del període... Li he dit a la Raquel que m’acompanyi a la farmàcia a comprar una prova d’embaràs.

He trucat a l’Edgar i li he explicat que he tallat amb l’Eric i que possiblement estigui embarassada... Estem els dos molt preocupats i nerviosos per això. Després de la trucada l’Edgar ve a casa meva (ma mare està treballant). Quan arriba vaig al lavabo i em faig el test d’embaràs, es converteixen en els dos minuts més llargs de la meva vida, la prova dóna positiu...

Li explico tot a la mare, ho he de fer perquè necessito que m’ajudi. Ella està destrossada i jo no sé que fer, l’alcohol, les drogues i el sexe són tres coses que ma mare no sabia que jo feia i que ara ho sap tot i no sap com assimilar-ho tot. Jo i l’Edgar junts hem decidit avortar, no és bona idea tenir un nadó amb 16 anys.

Ma mare al final ha decidit que quan acabi el tractament per avortar m’enviarà a un institut privat on t’ajuden a rehabilitar-te (tema drogues i alcohol). Tot això a mi em serveix de lliçó, no ets més guai per fer aquestes coses, al final qui ho acaba passant malament, ets tu.

1 comentari:

  1. Hola, Eva,

    M'he llegit el teu text del premi Sambori i està força bé.

    T'indico algunes errades que hauries de corregir durant a setmana del 25 de gener:

    *1r paràgraf: "No sé què faig" (accent)

    *2n paràgraf: cal escriure bé "si s'hi atreveix, me n'aniré de casa".

    * 4t paràgraf: cal escriure "perquè porti la marihuana". En aquest mateix paràgraf, cal que utilitzis el verb "tastar" en comptes de "provar", que surt unes quantes vegades.

    *6è paràgraf: cal escriure "d'un lloc" (ATENCIÓ L'APÒSTROF)

    *8è paràgraf: cal escriure junt la paraula "migdia".

    Bé, ànims i fins dilluns,

    Agnes

    ResponElimina